LA TO SIENDA Lleves tiempu yá naguando escapar del mesmu llugar de siempre, caleyando ente la xente. Fartu de siguir el mesmu camín y ver coses al to llau que te dexen derrotáu. Sigues la sienda que los tos güeyos marcaron, camudando les pisaes hasta perder el control. Busques el llugar más allendi'l mar, onde surde la llocura que te fai sentir la lluna. La to mente clara y bien enfotada, tas dispuestu a sofitar lo que diga'l to coral. Sigues y sigues ablucando la mirada, glayando a boca zarrada, dexando la to prisión